Autoavaluació

Autoavaluació

La nota que ens posem l'Esther i jo (Aina) és un 6. Penso que podria estar molt mès completa i ordenada.

Conclusions.

En general el treball a anat bé. Podriem dir com ha dificultat el fet de, a vegades, no trobar la suficient informació o la que voliem, ho vam arrelgar buscant a diferents fonts i posan-ho en comú. També ha estat com a dificultat cuan, al principi del projecte, no ens deixaba entrar a "blogger". El que més m'ha agradat a mi (Aina) ha sigut a l'hora de buscar imatges dels aliments en conserva veure com reaccionaba un aliment davant la conserva. 
Jo (Aina) cambiaría el temps, es a dir, hagués començat a fer-ho més aviat.

Index

Index:

1.  Portada: ¿què és la conservació d'aliments?
2. Presentació: ¿qui som?
3. Els nostres objectius.
4. Evidències: conservació d'aliments i altres.
5. Conclusions del treball.
6. Autoavaluació

Els nostres objectius

Fent aquest treball s'aprendràn  moltes maneres de conservar els aliments. Tambè hem aprofundit en altres porcesos de conserva coneguts.
L'aplicació dels diferents mètodes, diferents aliments additius... En general descobrirem diferents maneres de conserva.
 Els objectius que ens porta aquesta feina són descubrir noves tècniques, tan de conservació d'aliments com de crear un bloc. Per crear aquest bloc s'ha necessitat recerca d'informació i aixó ens ha portat a descubrir noves pàgines web's, etc.
  

¿Què són les dates límit de consum?

No es poden suprimir tots els microorganismes sense destruir també l'aliment o alterar-ne completament el valor nutritiu, per aquest motiu, els aliments no poden conservar-se per sempre. A l'etiqueta de cada aliment podem trobar-hi sempre la data de caducitat, i la data de consum preferent.

• Data de caducitat.

L’aliment comença a fer-se malbé i és possible que, si deixem passar molts dies, ens senti malament i ens causi danys, això vol dir que podria supusar un perill immediat per a la salut del consumidor. S’ha d’anar amb molta cura amb els aliments caducats, especialment amb els ous. 

 Data de caducitat.

• Data de consum preferent.

Indica una data a partir de la qual l’aliment comença a perdre sabor o olor. El producte disminueix i perd moltes de les seves propietats. Però no vol dir que ens hagi de fer cap mal. Ens els podem menjar tranquil·lament, no suposa cap risc per a la salut.

INFORMACIÓ TROBADA A: 
http://revista.consumer.es/web/ca/20120601/alimentacion/76533.php

Conservació d'aliments i altres

Aquí os deixarem alungns metodes de conservació d'aliments, tan antics, com d'ara.

• Metodes per congelació (fred)

La congelació d'aliments és una tècnica de conservació que es realitza amb molt de fred, capaç de parar els processos bacteriològics i enzimàtics que destrueixen i podreixen els aliments.

Podriem dir que la matèria orgànica es compon d'aigua i de matèria seca. Cuan congeles un aliment, només es congela l'aigua, per això  en el procés de congelació s'ha de tenir en compte el contingut d'aigua del producte. Depenent de la quantitat d'aigua es té la calor latent de congelació. La calor latent de l'aigua és la quantitat de calor necessària per a canviar 1 Kg de líquid a gel, sense canvi de temperatura, en aquest cas és de 80 Kcal/kg. Altres factors són la temperatura inicial i final del producte que són determinants en la quantitat de calor que es deu extreure del producte.

TIPUS DE MÉTODES PER CONGELACIÓ

• Per aire: Un corrent d'aire fred treu la calor de l'aliment fins que s'aconsegueix la temperatura final.
  
• Per contacte: Una superfície freda en contacte amb el producte que extreu la calor
  

• Criogènic: S'utilitzen fluids criogènics, nitrogen o diòxid de carboni, que substitueixen a l'aire fred per a aconseguir congelar. 
  

• Mètodes de conservació per la calor

La pasteurització és un mètode que es basa en l’eliminació dels microorganismes. Generalment s’aplica a la llet, sucs de fruita, vi i cervesa i consisteix en escalfar-los durant un temps determinat (per exemple 30 minuts) a una temperatura de entre 60º C i 90º C. Amb aquesta tècnica s’aconsegueix, per una banda eliminar fins al 99,5 % dels microorganismes i per l’altre en no alterar la qualitat nutritiva de l’aliment que es veuria molt afectada si s’escalfes a temperatures més altes. Cal recordar que algunes proteïnes i d’altres nutrients es destrueixen a certes temperatures. Els productes pasteuritzats han de ser conservats en fred per tal d’evitar el desenvolupament dels microorganismes que hi resten. 

1.  Plataformas de pasteurització
2. L’esterilització consisteix en l’eliminació dels microorganismes escalfant els aliments a temperatures molt altes, entre 110º C i 140º C durant poc temps,  minuts o fins i tot segons. Un exemple d’esterilització és el tractament UHT que s’utilitza per la llet i que consisteix en escalfar el producte a 140º C durant un segon i refredada ràpidament. Això permet que la llet conservi el seu valor nutritiu i les seves característiques de sabor, gust i olor.

   3.  La deshidratació s' utilitza la calor per eliminar l’aigua. Aquesta tècnica s’aplica a                 molts productes: sopes instantànies, farinetes pels nadons, verdures, etc.

 Deshidratació d'aliments

• Mètodes  de conservació químics

1. "Salazón": es basa en l'addició de sal més o menys abundant, de tal forma que la sal capta l'aigua provocant la deshidratació de l'aliment. S'evita, d'aquesta manera, la abundancia de microorganismes. 
    Salazón
2. Fumat: és una mescla de dessecació i "salazón."
    Fumat
3. Acidificació: és un mètode basat en la reducció del *Ph de l'aliment que impedeix el desenvolupament de microorganismes. Exemple: el vinagre. Acidificació

 4. Acidificació Escabetxat: és un conjunt de sal i vinagre, aportant un sabor diferent i una adequada conservació. El vinagre es un mètode de conservació gràcies a l'àcid acètic, i la sal que deshidrata l'aliment. L'addició de sucre quan es duu a terme a elevades concentracions afavoreix la protecció dels aliments contra la proliferació dels microorganismes. Aquest procés es duu a terme en llets condensades, melmelades, compotes, etc.
.

• Mètodes biològics

 Fermentació: 

-Làctica: és un procés cel·lular anaeròbic en el qual l'àcid pirúvic obtingut durant la glucòlisi es redueix i s'obté àcid làctic.
-Alcohòlica: és un procés biològic de fermentació en absència total d'aire.
-Acètica:  és el procés principal utilitzat per obtenir vinagre. 

Fermentació acètica

• Altres

Salaó:

És un mètode de preservació a els aliments perquè aquests es puguin mantienir molt més temps i així poderlos consumir. El principal efecte de la salaó és la deshidratació dels aliments, el reforç del gust i la reserva d'alguns bacteris.

La salaó es duu a terme bàsicament amb sal, acompanyada de nitrit i nitrat sòdic o salnitre. Durant les  fases del procés es posen també elements per aromatitzar, com  canyella, mostassa o anet. 

Aquest mètode es pot fer tant en sec (és a dir, aplicant directament a la superfície producte sal o salmorra) o per injecció és a dir, injectant salmorra als teixits a conservar).

Additiu Alimentari:

Els additius alimentaris són substàncies que s'afegeixen expressament a les begudes i als aliments elaborats perquè es puguin conservar, perquè millorin les característiques o per assignar-los de noves propietats organolèptiques o altres que s'hagin perdut durant l'elaboració, també serveixen per millorar o facilitar el seu procés d'elaboració o conservació. 

 Poden ser d'origen natural o sintètics i s'hi afegeixen en quantitats molt petites.

• Natural: d'origen animal o vegetal.
• Artificials: no presents en la natura.

Aluns dels additius més coneguts són:

• Colorants. S'utilitzen per recuperar el color original de l'aliment que s'ha perdut durant el procés d'elaboració. 
   Les llaminadures porten colorants.

• Conservants. Impedeixen que es desenvolupin els microorganismes, i això permet que l'aliment duri més temps en bones condicions
   Aplicació de conservants a un tomàquet.

• Antioxidants. S'afegeixen als aliments per evitar els fenòmens d'oxidació que els alteren.
   Algunes fruites que comprem porten antioxidants.

• Edulcorants. Proporcionen un gust dolç dels aliments. Per exemple, la sacarina.
• Aromatitzants. Són els que proporcionen aroma.

INFORMACIÓ TROBADA A
http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/services

http://www.wikilingua.net/ca/articles/t/%C3%A9/c/T%C3%A9cnicas_de_conservaci%C3%B3n_de_los_alimentos.html 

https://images.google.es/?gws_rd=ssl

Y MÉS. 

Nosaltres hem elegit aquestes fonts d'infromació perquè ens ha semblat que deia tot el que voliem i/o necesitabam. Hem escollit "google imatges"perquè la cualitat sempre es bastant bona i hi han varietat de fotografíes. 

¿Qui som?

Presentacions:

Aina: El meu nom sencer és Aina Albiol Vásquez i soc una estudiant de secundària a l'institut " Pere Ribot". La matèria escolar que s'hem dóna milllor és física y química i les que hem costen més podriem dir que són les llengues. M'encanta montar a caball i tot el que es relaciona amb ells. A part de montar, en el meu temps lliure m'grada estar amb les amigues, llegir algun llibre, etc. Soc més de platja que de montanya, així que quan ja arriba la calor també hem dono el plaer d'anar-hi.


Esther: El meu nom és Esther Ramos Fraile, soc una estudiant de segon de la ESO, de l' institut Pere Ribot. La materia que millor se'm dona podrien ser les llengües (excepte si s'ha  de fer métrica o verbs), i la que pitjor se'm dona, clarament, són les matemàtiques.            M' encanta jugar a volley i no es que sigui la millor de l' equip, però m'ho passo bé i intento fer-ho el millor que se. Quan no estic entrenant m'agrada desconectar dels estudis i dels esports i llegir un llibre, escoltar música, estar amb les amigues...
Vui anar a Amèrica del Nord, ja que porto des de que era molt petita volen anar.